hacer aire a alguien — loc. verb.

Ella los recibió desnuda, haciéndose aire con un abanico, sobre una cama que se asemejaba a un altar cargado de santos, escapularios y velas (Fuente: CORPES XXI).

I voltes i més voltes de collars, de perles falses, de pedres virolades, de cadenes de medalles de totes formes i tamanys, d’escapularis grans i petits, obre un gran ventall brodat, es fa aire, el tanca, els desafia amb els ulls (Font: CTILC).

dar aire ― hacerse aire

fer vent

Estate quieto que me estás haciendo aire (Fuente: DFRAESCAT).

Des que té el nou càrrec no para de fer la guitza als seus antics companys (Font: CTILC).

dar a alguien el aire